skip to content
 
 
Càmeres davant el Parlament Europeu
Càmeres davant el Parlament Europeu
 
22/09/2020

Nominats al Premi Sàkharov 2020

Aquests són els nominats d’enguany al Premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència que concedeix el Parlament Europeu.

El Parlament Europeu concedeix cada any el Premi Sàkharov en reconeixement a la tasca de personalitats o col·lectius que defensen els drets humans i les llibertats fonamentals.

El guanyador de l’any passat fou Ilham Tohti, un economista uigur que lluita pels drets d’aquesta minoria a la Xina.

Nominats al Premi Sàkharov 2020

Nom

 

Nominat per

 

L’oposició democràtica de Bielorússia, representada pel Consell de Coordinació, una iniciativa de dones valentes i figures polítiques i de la societat civil.

PPE, S&D, Renew Europe

 

Najeeb Moussa Michaeel, arquebisbe de Mossul.

 

 

ID

 

Activistes de Guapinol i Berta Cáceres.

 

Verds/ALE, GUE/NGL

 

L’oposició democràtica de Bielorússia, representada per Sviatlana Tsikhanóuskaia.

 

GCRE

 

Jakub Gawron, Paulina Pajak, Paweł Preneta i Kamil Maczuga, activistes polonesos LGBTI, fundadors del web “Atles de l’Odi”.

Malin Björk, Terry Reintke, Marc Angel, Rasmussen Andersen i 39 eurodiputats més.

 

 

  • L’oposició democràtica de Bielorússia, representada pel Consell de Coordinació, una iniciativa de dones valentes: la candidata principal de l’oposició Sviatlana Tsikhanóuskaia; la Premi Nobel Svetlana Aleksiévitx; la música i activista política Maria Kolesnikova; les activistes polítiques Olga Kovalkova i Veranika Tsapkala; així com figures polítiques i de la societat civil: el bloguer i pres polític Sergei Tikhanovsky; Ales Bialiatski, fundador de l'organització bielorussa de drets humans Viasna; Sergei Dyleuski; el fundador del canal de Telegram NEXTA, Stsiapan Putsila; i el pres polític i candidat a les eleccions presidencials de 2010 Mikola Statkevich.
  • Svetlana Tijanóvskaya és una professora, activista pels drets humans i política que es va presentar com a principal candidata de l’oposició a les eleccions presidencials de Bielorússia de 2020 després que el seu marit fos arrestat. Alexander Lukashenko fou declarat oficialment guanyador sota acusacions de frau electoral i Tijanóvskaya, després de demanar un recompte de vots, va haver de fugir a Lituània per por de ser empresonada. Arran de les acusacions de frau electoral, van esclatar nombroses protestes pacífiques a tot el país que van ser rebutjades pel règim amb una violència sense precedents. Mentrestant, es va establir un Consell de Coordinació per tal de representar la nació cívica de Bielorússia i facilitar una transferència política del poder.
  • Quan l’Estat Islàmic va ocupar Mossul (Iraq), l’agost de 2014, Najeeb Moussa Michaeel, arquebisbe de la ciutat, va assegurar l’evacuació de cristians, siríacs i caldeus al Kurdistan iraquià i va protegir més de 800 manuscrits històrics que daten dels segles XIII al XIX. Aquests manuscrits fan ser després digitalitzats i exhibits a França i Itàlia. Des de 1990 ha contribuït a la protecció de 8.000 manuscrits més i 35.000 documents de l’Església Oriental.
  • Els activistes mediambientals de Guapinol Porfirio Sorto Cedillo, José Avelino Cedillo, Orbin Naún Hernández, Kevin Alejandro Romero, Arnold Javier Aleman, Ever Alexander Cedillo, Daniel Marquez i Jeremías Martínez Díaz són membres del Comitè Municipal en Defensa dels Béns Comuns i Naturals de Tocoa (Hondures). Són a la presó per oposar-se a un projecte miner les activitats del qual havien provocat la contaminació dels rius Guapinol i San Pedro. Mentre que altres reclusos van ser posats en llibertat, els defensors de Guapinol continuen detinguts i la fiscalia no ha presentat cap prova sòlida que en justifiqui la detenció perllongada.
  • Berta Cáceres, assassinada el març de 2016, va ser una valenta ecologista i prominent activista pels drets de la terra de la comunitat indígena lenca, a Hondures. Va ser confundadora del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures. Durant més de dues dècades, va lluitar contra l’apropiació de terres, la tala il·legal i els megaprojectes. L’any 2015 va guanyar el premi mediambiental Goldman.
  • Els activistes LGBTI polonesos Jakub Gawron, Paulina Pajak, Paweł Preneta i Kamil Maczuga van fundar el 2019 el lloc web “Atles de l’Odi”, un mapa que reunia els molts municipis polonesos que havien adoptat, rebutjat o tenien “resolucions anti-LGBTI” pendents. A més, compartien informació amb activistes, mitjans de comunicació i polítics. En l’actualitat, més de 100 municipis o autoritats locals de Polònia s’han declarat “zones lliures d’LGBTI” o han adoptat les denominades “Cartes regionals de valors familiars”. El 2020, cinc d’aquests municipis locals han demandat a Jakub Gawron, Paulina Pajak i Pawel Preneta per malmetre la seva reputació i els han exigit una disculpa pública i una compensació econòmica per a les “organitzacions favorables a la família” de les cinc regions.

Com s’elegeixen els candidats?

Poden nominar candidats al Premi Sàkharov els diferents grups polítics del Parlament Europeu o bé un grup d’almenys 40 eurodiputats.

Les comissions d’Afers Exteriors i Desenvolupament del Parlament Europeu elegeixen a continuació tres finalistes d’entre els nominats. Més endavant, la Conferència de Presidents, composta pel president del Parlament Europeu i els líders dels grups polítics, selecciona el guanyador.

El guanyador de l’any passat va ser Ilham Tohti, un economista uigur que lluita pels drets d’aquesta minoria a la Xina.

Propers passos

  • 28 de setembre: Presentació oficial dels nominats en una reunió conjunta de les comissions d’Afers Exteriors i Desenvolupament, juntament amb la subcomissió de Drets Humans.
  • 22 d’octubre: La Conferència de Presidents anuncia el guanyador.
  • 16 de desembre: Cerimònia de lliurament del Premi Sàkharov a Estrasburg.